BOGAMARÍ - Primera paraula des Diccionari de Paraules Eivissenques a 3rA
Jo ho he trobat molt interessant.
Moltes gracis al·lots i al·lotes de 3rA 👍😄
El al·lots i al·lotes de 3rA han decidit crear un diccionari de paraules eivissenques a sa seua llibreta. Cada setmana, estudien ses paraules que han cercat, busquen al diccionari com s'escriuen i d'on provenen, pensen per composar una definició i llavors creen unes frases amb ses paraules eivissenques estudiades. ÉS UNA FEINA EXCEL·LENT i l'han volgut compartir amb tots naltros.
👆 I ara, una aportació molt interessant que han compartit amb naltros es petits filòlegs de 3rA sobre sa primera paraula que han deixat as sac: Bogamarí.
Resulta que, quan han anat a revisar com s'escriu, s'han trobat amb una sorpresa inesperada. Resulta que Bogamarí s'escriu amb B i també amb V. Llavors, s'han preguntat, com l'han d'escriure?
Han consultat es Diccionari Català - Valencià - Balear per resoldre aquest dubte i sembla que està acceptada de ses dues maneres. S'escriptura normativa és amb B (Bogamarí), però a Balears també s'admet amb V (Vogamarí) perquè aquesta segona opció està relacionada amb s'arrel de sa paraula. Sembla ser que sa paraula prové del verb "vogar". Aquesta paraula tampoc la coneixien, així que l'han cercat al diccionari i han descobert que vogar vol dir remar (o moure els braços rítmicament per remar). És clar! és exactament com es mouen es bogamarins o vogamarins, si ho preferiu. Voguen per la mar. ;-)
Moltes gracis al·lots i al·lotes de 3rA 👍😄
Moltes gràcies , jo pensava que no es podia escriure amb V. Les dues son correctes ¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaBaldraca!!! Paraula cercada per na Carla... Un objecte molt interessant... hem entés que en el passat si una persona volia aigua fresca havien de buscar baldraques, ja que no existien els frigorífics ni les neveres. Que intel.ligents aquestos pagesos. A carai!! Na marieta segur que fan amb el fang grans baldraques i no li deu faltar mai l’aigua fresca...
ResponEliminaDesprés na Lucia ens ha portat una d’aquestes paraules que solen ser difícils de reconeixer....és molt nostre! Cassogues... que en català diuen pessigolles... però cassogues ens agrada més. Aquesta paraula ens ha servit per treure una bona rialla al dia... sobretot en Pau, que té moltissimes cassogues... com hem rigut!!!