Una jornada cultural molt divertida

Ahir divendres vàrem gaudir  de la festa cultural de l´escola amb el tema dels ODS,  objectius de desenvolupament sostenible. En el taller de na Marieta cercaparaules compartirem paraules en les samarretes que portaven els particiants ,   en aquestes fotos hi ha  una mostra  .

Festa cultural - Estampació de samarretes amb paraules eivissenques

 

Al.lotets i al.lotetes!!


Divendres 29 celebram es gran dia de sa nostra festa cultural!

Farem tallers de tota mena, tots coherents amb els valors dels Objectius de Desenvolupament Sostenible - els ODS pels amics  ;-)

Na Marieta també en vol ser part i us acompanyarà amb un taller de recuperació del bagatge cultural i lingüístic d'Eivissa. 

Dugueu una samarret reutilitzada i donau-li una cara nota! Podreu estampar-hi paraules eivissenques. Seleccionau ses vostres paraules preferides d'entre una trentena que hem preparat.

Anem a lluir ses nostres paraules!

Fins divendres!

Endevineta

QUÈ ÉS UNA COSA 

QUE PER FER-LA PARLAR 

SE LI HA DE BUFAR ES CUL ?

Per endevinar aquesta endevineta hauràs de fer el trencaclosques o escoltar l´audio que ens ha fet en Sami de 4t A.

Què deu ser?

Bon dia cercadors i cercadores !

Na Marieta us fa una nova proposta. Heu vist què té a sa foto? Alguns grups de s'escola ja heu pogut veure, tocar i experimentar amb aquest objecte.

   

Què serà? Quina utilitat pot tenir?

Antigament a Eivissa aquest objecte s'utilitzava prou. Però com i per què? Pregunteu a casa durant aquesta setmana i a veure si, entre tots i totes, podem saber si hem encertat en alguna de ses nostres teories.

Amb els grups que l'han vist ja hem anat recollint algunes teories. Mos han dit que...:

- És un corn marí i servia per cridar a sa gent o demanar ajuda.

- Serveix per cridar as altres barcos quan es mariners o pescadors tenien problemes.

- És com una trompeta.

- Era un jugaroi.

- És per cridar a ses tropes que van a combatre.

- Serveix per decorar.

- És un instrument musical.

- Amb dos corns podem fer un telèfon.

- Serveix de caixa de ressonància (amplifica el so).

- Pot ser sa casa d’un animal.

- Es surfistes la utilitzen per avisar si hi ha taurons.

- Serveix per escoltar el mar i relaxar-se quan estàs nerviós (o quan et fan un massatge).

- És un instrument de les sirenes.

- Ho utilitzaven els vikings i és una corneta per cridar a ses persones.

- Quan es pescadors pescaven molts peixos feien brular es corn per avisar ses persones que hi havia peix fresc.

- Servia per avisar sa població que venien es pirates.

- És una caragola que, quan la bufes, fa una remor rara. La utilitzen els vikings.

- Si poses la part prima dins el mar pots escoltar l'oceà pel forat gran.

Mirau, mirau com els companys i les companyes experimenten amb aquest objecte intrigant:

 

  

Carnestoltes, emmariol·los i truites!

Ha arribat Carnestoltes, temps d'emmariol·lar-se i,... de què més?

Hem preguntat als alumnes que investiguin què feien antigament a Eivissa en temps de Carnestoltes i hem trobat algunes informacions molt interessants! Sembla que tot va de truites i d'emmariol·lar-se. Llegiu, llegiu!

Al camp, a ses rodalies de Portmany, hem descobert que es boixos i ses boixes anaven amb un cistellonet de casa en casa demanant ous. I recitaven una frase:

TENIU OUS PER POSAR A SA LLOCA?

Sabeu què és sa lloca? No? Idò ja podeu consultar-ho al nostre diccionari DCVB. 

Bé, idò, sembla que es al·lots tenien costum d'anar a buscar ous emmariol·lats o amb una màscara i, quan demanaven ous per sa lloca, l'amo de la casa els demanava que fessin una balladeta abans no els en donaven.

I què feien després amb es ous?

Idò ses nostres investigacions mos diuen que es feien truites, de tot tipus però, especialment, truites d'espàrrecs o truites de patates.

I a Vila, que ja eren de ciutat, ho celebraven de manera diferent. Na Sharifa de 2nB, ha entrevistat sa seua güela i mos ho explica molt bé. Mos diu que allí es al·lots no anaven de casa en casa, però sí que es disfressaven o s'emmariol·laven. I es dijous Llarder anaven a menjar truites a ses platges de Talamanca o de Figueretes, o al camp. Sembla que a Eivissa es feia molta festa per carnestoltes, però també mos explica que durant una temporada sa gent no es podia posar una màscara. 

Però el més divertit que mos explica na Sharifa, és que una colla de garrits petits seguien els que anaven emmariol·lats fent befa i cantant-los una cançó. 

Llegiu, llegiu!

Sa cançó comença així:

"Ja li venen

Ja li van,

Pel darrere 

i pel davant"

Sa Güela de na Sharifa no recorda com continua sa cançó, però mos diu que continuava amb alguna frase com "Ja li fan ganxo..." 

Pensau que sabrem trobar algú 

que mos ajudi a completar sa cançó?

Mentre cercau, us deixam amb dues imatges precioses de sa güela de sa mare de na Sharifa i d'en Halim de 3 anys A (alguns en diuen sa regüela, sa güela vella o sa besàvia).

En una foto la veureu disfressada de Gonella quan només tenia 6 o 7 anys i, en s'altra, la veureu de joveneta, disfressada de Pierrot en una imatge de 1934. 

 

 Font. M.F. Salvadó

MOLTES GRACIS per sa teua recerca, Sharifa!   ;-)